Un trueno me despertó en mitad de la noche
y ahora la luz me despierta de nuevo.
Al pie de la cama yace el día hecho añicos.
Con paciencia recojo los restos, uno a uno.
Intento no masticar más pensamientos.
Desayuno.
Voy uniendo fragmentos.
Recomponiendo en silencio los pedazos.
Para la hora de comer vuelve el día a estar hecho
y yo vuelvo a tener presente sobre el que transitar.
2 comentarios:
Hi ha dies en què costa recomposar les catàstrofes nocturnes... Els diumenges no haurien d'existir o hauriem de canviar-los de lloc en la setmana. Que els divendres passaren a diumenge i els diumenges a divendres.
Tens raó. Els diumenges no són de fiar. Estan esperant la més mínima baixada de guàrdia. La seua sintonia és el carrusel deportivo. Porten més suplements que hores per a llegir-los. ¿Què vols que et diga?, on estiga un divendres...
Publicar un comentario